 |
EQUIP
DIRECCIÓ, GUIÓ, FOTOGRAFIA
i MUNTATGE: PERE HERMS, MARINA SANS
TÉCNIC DE SO: NACHO ARANTEGUI
PRODUCCIÓ EXECUTIVA TVC: JORDI AMBRÒS
PRODUCCIÓ DELEGADA TVC: ROSA BOSCH
PRODUCCIÓ: FRANCISCO VARGAS, PERE HERMS
AJUDANT DE PRODUCCIÓ: JUDIT CISA
FITXA TÉCNICA
TÍTOL ORIGINAL: una terra, una vida
TÍTOL EN ESPAÑOL: una tierra, una vida
TÍTOL EN ANGLÈS: one land, one life
GÈNERE: Documental
DURADA: 59 minuts
IDIOMA: Portugués
SUBTÍTOLS: Català, Espanyol, Anglès
FORMAT DE RODATGE: Digital HD
FORMAT D'EXHIBICIÓ: Betacam Digital
EMISSIONS TV
TELEVISIÓ DE CATALUNYA (NOVEMBRE 2008)
CANAL ODISSEA (NOVEMBRE 2008) |
SINOPSI
"Una terra, una vida" és una coproducció de Televisió de Catalunya amb Cinema i Televisió i Abyssinia Films que aborda la lluita dels sense terra al Brasil. Amb la figura mítica del bisbe Casaldàliga com a "ànima" d'aquest documental, som testimonis de la voluntat aferrissada d'un grup de camperols per a accedir a la terra que volen conrear.
Un grup de fins a 300 famílies malviu als vorals de la carretera BR-158 a prop de Sao Felix do Araguaia, a l'estat brasiler del Mato Grosso. Lluny de Brasília, la capital, i sense cap sindicat o agrupació de camperols que els doni suport, aquestes persones, homes i dones, nens i grans, s'escarrassen per un somni que fa més de 5 anys que persegueixen: aconseguir abandonar la precarietat de les seves barraques i ocupar legalment les terres d'una enorme finca improductiva, la Fazenda Bordolândia.
D'entre tots els que duen la batuta de la reflexió i de l'acció destaca la Rosa Leite, una dona de 66 anys, carregada d'energia i amb un discurs fluid i estructurat que es converteix en l'ànima d'una revolta anunciada. La seva determinació deixa en evidència les estratègies dilatòries que els governs locals i estatals posen en marxa per a desactivar les reivindicacions amb l'esperança que tothom acabi trobant una solució "individualitzada" que liquidi el problema. La Rosa Leite, una de les persones que podia haver trobat aquesta solució personal gràcies a les seves filles, ha preferit estar-se amb els que no tenen res, amb els que, la Història, com diu un dels acampats, "ha deixat de banda, s'ha descuidat".
Només tenen un aliat, el bisbe "jubilat" Pere Casaldàliga, una figura emblemàtica per la seva tenacitat, la seva valentia i, sobretot, les seves bondat i humilitat. Ell, i les persones que l'acompanyen a la prelatura de Sao Felix do Araguaia, esdevé l'interlocutor per excel·lència amb la llunyana Brasília i els seus ministres, quan el conflicte porta els acampats a ocupar les oficines locals de l'INCRA, (Institut Nacional de Colonització i Reforma Agrària), com a últim recurs davant la inoperància dels encarregats de trobar una solució viable al conflicte. La seva presència, les seves paraules, contribueixen de manera exemplar a apaivagar els ànims i a anar sempre a la recerca de solucions concretes. La seva trajectòria és un referent que ningú pot menystenir.
Aquesta és una història de lluita que es remunta a fa més de 40 anys, quan el bisbe Casaldàliga va arribar al Mato Grosso i hi va establir una diòcesi a Sao Félix do Araguaia, un territori molt pobre que abasta un espai de les dimensions de Catalunya i amb només 120.000 habitants. També estableix un cert lligam amb el combat que el MST (Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra) va endegar ara ja fa 24 anys, una de les fites del qual va ser la ocupació de terres com a via per a forçar la posada en marxa d'una reforma agrària massa temps ajornada. Aquest documental vol ser un homenatge a les persones humils que defensen el seu dret a guanyar-se la vida amb dignitat, a tenir cobertes les seves necessitats vitals i a rebre uns serveis sanitaris i educatius que en garanteixin no només la supervivència, sinó el creixement i el progrès. |